dBALEARS
ILLES CATALANES DE LA MEDITERRÀNIA
dimarts, 5 de juny del 2012
LA FLAMA DE LA LLENGUA
dBALEARS
MALLORQUINS D'ADOPCIÓ DEFENSEN EL CATALÀ
Una vintena de mallorquins d'adopció, com ells mateixos es denominen, varen presentar ahir migdia al registre d'entrada del Parlament un manifest en què sol·liciten que no es rebaixi l'oficialitat del català. El grup, que és divers pel que fa a edats i nacionalitats, s'havia concentrat poc abans a les portes del Parlament, on varen llegir l'escrit. Entre ells, s'hi trobaven la periodista navarresa Marisa Goñi, l'actor italià Luca Bonadei, el filòleg senegalès Madiop Diagne, el jubilat britànic Dick Fleming i el nostre company de dBalears Ander Zurimendi, que és d'origen basc. També signaren document, tot i no ser-hi presents, el líder sindical d'UGT a Balears, Lorenzo Bravo, i la traductora Saïda Saddouki.
dBalears
dBalears
"ELS PARES DEMOSTREN MÉS SENY QUE EL GOVERN"
El diputat socialista Lluís Maicas, per contra, ha lamentat que l'executiu de José Ramón Bauzá hagi "trencat" el consens lingüístic amb la modificació de la Llei de Normalització Lingüística que van aprovar tots els partits de les Balears el 1986, quan Gabriel Cañellas (PP) presidia la comunitat.
Després de conèixer-se els primers resultats de l'elecció dels pares sobre la llengua vehicular en el primer ensenyament, majoritàriament favorable al català, Maicas ha demanat al Govern que "rectifiqui" la seva política lingüística.
"Els pares d'aquestes Illes han demostrat una maduresa, una intel·ligència i un sentit comú propis de persones sensibles", ha manifestat Maicas.
dissabte, 2 de juny del 2012
dijous, 31 de maig del 2012
LA LLENGUA A L'ESCOLA
Possiblement les reunions previstes per aquesta setmana que va amb la directora general seran tenses.
El PP vol quedar bé amb el seu eletoral a cost 0.
Com ho faran?
MANIFESTACIONS
En contra de política lingúística actual del Govern,
adesiara hi ha manifestacions en els pobles on es reuneix JR Bauzá amb el seus.
Ara que sembla que s'han acabat les visites pastorals, s'hauràde seguir és atentament l'agenda del President.
adesiara hi ha manifestacions en els pobles on es reuneix JR Bauzá amb el seus.
L'ANTICATALÀ
Aquesta gent radical contra el català - i n'hi ha fins i tot contra el mallorquí i demés dialectes catalans de les Illes Balears - són gent que pensa en una Espanya única, amb una única bandera i una sola llengua i un sol "allò que sia". Ara volen recobrar les competències en matèria educativa, avui per avui, transferides a les comunitats autònomes.
Respecte a la llengua, primacia del castellà o espanyol sobre els "dialectes". "La lengua madre, la lengua patria, la lengua de la nación, la lengua del Estado en un solo Estado,..."
Tot el que no sigui així no interessa.
En tot això els "blaueros" valencians tenen molta culpa de la situació, perquè a València han imposat el seu credo.
Assentats a València volen imposar el seu model per tot arreu.
L'origen d'aquest pensament únic es troba en un seguit de "ismes"...l'absolutisme, centralisme, antiseparatisme i anticatalanisme... que han fruit del segle XVIII cap als nostres dies.
Ara, amb aquest govern que tenim d'anticatalanistes, la cosa va cul enrera, com els crancs.
La situació es veu complicada per la crisi econòmica que passa per davant qualsevol altra objectiu. Això en part evita encara més accions contra el català, que tenen en cartera. No oblidem que les coses encara enpitjoraran.
Respecte a la llengua, primacia del castellà o espanyol sobre els "dialectes". "La lengua madre, la lengua patria, la lengua de la nación, la lengua del Estado en un solo Estado,..."
Tot el que no sigui així no interessa.
En tot això els "blaueros" valencians tenen molta culpa de la situació, perquè a València han imposat el seu credo.
Assentats a València volen imposar el seu model per tot arreu.
L'origen d'aquest pensament únic es troba en un seguit de "ismes"...l'absolutisme, centralisme, antiseparatisme i anticatalanisme... que han fruit del segle XVIII cap als nostres dies.
Ara, amb aquest govern que tenim d'anticatalanistes, la cosa va cul enrera, com els crancs.
La situació es veu complicada per la crisi econòmica que passa per davant qualsevol altra objectiu. Això en part evita encara més accions contra el català, que tenen en cartera. No oblidem que les coses encara enpitjoraran.
dimecres, 30 de maig del 2012
ENSENYAMENT EN CASTELLÀ
El resultat de peticions d'ensenyament en castellà és molt reduït. Una vegada més el Govern ha fet el ridícul, com si es tractés d'una necessitat vital. La societat ha actuat amb més seny. Caldria analitzar els motius d'aquesta baixa demanda, però d'entrada sembla una postura sensata.
divendres, 18 de maig del 2012
CONFUSIÓ PREMEDITADA
Hores d'ara sabem que el proper curs els pares podran elegir la llengua de l'aprenentatge, sigui aquesta el català o el castellà.
Finalment el Govern va aconseguir desbloquejar la norma que regula el procés d'escolarització, en el Consell Consultiu i el passat dilluns ha començar el termini de solicitar plaça escolar.
L'expectativa ara és l'acollida que tindrà entre els pares l'opció de castellà. Els pares hauran d'elegir sense saber com es farà l'ensenyament. Demanen als centres i aquests diuen que no saben res perquè no els han donat informació de cap casta.
Allò que està clar és la intenció del Govern: volen que cap sol·licitud d'ensenyament en castellà quedi sense atendre.
Com es farà això ara no els preocupa als del Govern. Cercaran la solució sobre la marxa.
El problema no és facil de solucionar però fins i tot estan disposats a posar mestres per això i no per a les subtitucions per baixes.
La pregunta que ens feim és perquè servirà aquest "guirigai".
Estem segurs que això no millorarà ni mica l'educació. Es crearan problemes als centres.
I els del Govern satisfets perquè hauran assolit una promesa electoral.
Suposam que totes i tots els que votaren el PP n'estan ben satisfets. O no?
Ja veurem.
El temps té la resposta.
Finalment el Govern va aconseguir desbloquejar la norma que regula el procés d'escolarització, en el Consell Consultiu i el passat dilluns ha començar el termini de solicitar plaça escolar.
L'expectativa ara és l'acollida que tindrà entre els pares l'opció de castellà. Els pares hauran d'elegir sense saber com es farà l'ensenyament. Demanen als centres i aquests diuen que no saben res perquè no els han donat informació de cap casta.
Allò que està clar és la intenció del Govern: volen que cap sol·licitud d'ensenyament en castellà quedi sense atendre.
Com es farà això ara no els preocupa als del Govern. Cercaran la solució sobre la marxa.
El problema no és facil de solucionar però fins i tot estan disposats a posar mestres per això i no per a les subtitucions per baixes.
La pregunta que ens feim és perquè servirà aquest "guirigai".
Estem segurs que això no millorarà ni mica l'educació. Es crearan problemes als centres.
I els del Govern satisfets perquè hauran assolit una promesa electoral.
Suposam que totes i tots els que votaren el PP n'estan ben satisfets. O no?
Ja veurem.
El temps té la resposta.
dissabte, 21 d’abril del 2012
CONTINÚA LA POLÈMICA
A veure, jo pens que l'equip del govern ha tornat fer el ridícul. Ara han hagut de votar en contra del seu propi informe (amb el vot de qualitat del president) per a impedir que s'aprovàs aquest amb la proposta de retirar l'article 5, causa de la polèmica. I ara que passarà? Al marge que el procés d'escolarització es tornarà retrassar. Des de la Conselleria es planteja la possibilitat d'esgotar el termini d'un mes que té el CEIB per elevar l'informe i aixi donar peu a seguir la tramitació per incompliment de terminis. L'utilització d'aquesta "treta" és legal però poc recomenable. Si és que la norma ha d'anar al Consell Consultiu, cosa que no sabem amb seguretat, encara es complica més el tràmit.
Ja sabem que al final faran allò que vulguin, però tot el que passa no deixa d'ésser entretengut.
Amb això s'asegura una impugnació a la norma.
La següent fase també tindrà un interés capital. Què faran els centres en rebre unes instruccions sobre una norma inpugnada i de dubtosa legalitat? Obeiran i res pus o oposaran resistència?
Es preveu un final de curs escolar per a no prendre el fil...
dissabte, 14 d’abril del 2012
EL PROBLEMA LINGÜÍSTIC
Es podrà elegir la llengua d'ensenyament?
Bona l'està armant el Govern amb aquest tema. Ja ha fet el ridícul amb la retirada dels llaços dels IES i ara amb una imprudència temerària vol imposar la lligertat d'elecció de llengua en els centres escolars.
Respecte a l'ordre que preparen per a regular aquest punt, la confusió és grossa. Dilluns es reiniciaran les classes i els centres no saben com ho han de fer i els pares tampoc. L'esborrany ara és al Consell Escolar de les Illes i aquest el vol retornar perquè el tema s'ha de regular per decret i no per ordre. Com que l'informe l'ha d'aprovar el plenari això encara tradarà unes setmanes. Després el projecte d' ordre ha d'anar junt amb l'informe del CEIB al Consell Consultiu que analitzarà la legalitat de la norma. El seu dictamen no és vinculant ni tampoc l'informe del CEIB però son PRECEPTIUS, això vol dir que necessaris i la seva consulta ha de figurar com a realitzada quan es publiqui la norma en el BOIB.
Tot això no fa més que perjudicar la conselleria perquè o s'espera per a complir els terminis i en aquest cas no es pot començar el procés d'escolarització o es comença aquest sense tenir l'ordre, de manera que no es pot demanar en quina llengua es vol l'ensenyament o si ho fan, s'actuarà sense cobertura legal i qualsevol recurs tindrà les de guanyar.
Respecte a l'ordre que preparen per a regular aquest punt, la confusió és grossa. Dilluns es reiniciaran les classes i els centres no saben com ho han de fer i els pares tampoc. L'esborrany ara és al Consell Escolar de les Illes i aquest el vol retornar perquè el tema s'ha de regular per decret i no per ordre. Com que l'informe l'ha d'aprovar el plenari això encara tradarà unes setmanes. Després el projecte d' ordre ha d'anar junt amb l'informe del CEIB al Consell Consultiu que analitzarà la legalitat de la norma. El seu dictamen no és vinculant ni tampoc l'informe del CEIB però son PRECEPTIUS, això vol dir que necessaris i la seva consulta ha de figurar com a realitzada quan es publiqui la norma en el BOIB.
Tot això no fa més que perjudicar la conselleria perquè o s'espera per a complir els terminis i en aquest cas no es pot començar el procés d'escolarització o es comença aquest sense tenir l'ordre, de manera que no es pot demanar en quina llengua es vol l'ensenyament o si ho fan, s'actuarà sense cobertura legal i qualsevol recurs tindrà les de guanyar.
A veure com en sortiran d'aquesta.
I tot perquè no han sabut fer els deures a temps. Qui és el responsable d'aquest desveri?
I tot perquè no han sabut fer els deures a temps. Qui és el responsable d'aquest desveri?
divendres, 6 d’abril del 2012
TORNEN RETIRAR EL LLAÇ...
http://www.youtube.com/watch?v=ctxXjEthkr8&feature=player_embedded
Un operari ha tornat retirar el llaç a l'IES MARRATXÍ
ARA L'HAN COL·LOCAT DARRERA LA VIDRIERA
IES FELANITX... JOSÉRAMON!
http://www.youtube.com/watch?v=BUnKNVDYrMs&feature=related
L'IES FELANITX TAMBÉ FA LA SEVA CANCÓ...
ARA DEDICADA A JOSERAMON!
dissabte, 31 de març del 2012
POL·LEMICA DELS LLAÇOS
El Govern no troba res sancionable en el vídeo de l’IES Marratxí
Bosch reconeix que s’enregistrà fora de les hores de classe i que els alumnes hi participaren de manera voluntària. Educació no sap què ha de fer amb els llaços pel català que ara s’han penjat a l’interior dels centres...
divendres, 30 de març del 2012
GLOSA
Quin Govern!
Ganes de tocar els coll...!
En bon mallorquí, empreny...
Sempre ha lluït la senyera
i sempre hem cantat cançons.
Heu errat tant les messions
qu'haurem d'assumir els fracassos.
És que ja han de tenir nassos
per voler governar així.
TAMMATEIX ni tenim fi...
en penjar-nos més, de llaços.
...Gràcies per transmetre´ns la llengua!
Idò, això conta un serverí...
"José Ramón Bauzá: es nét des "barber Botó"
Tornant a casa després de la Manifestació per la Llengua, veièrem damunt un contenidor de la plaça del Marcat un cartellet que algú degué deixar allà per fer més ampla la ressonància del seu crit. Deia així:
¨Padrins, padrines
Gràcies per transmetre´ns
la llengua"
I... de sobte, sense jo esperar-ho, em vengué a la memòria el padri del president J.R.Bauzá, que en aquell Son Servera dels anys 40 anomenàvem "es barber Botó". En el poble hi havia tres barberies: la de l´amo En Sebastià "Perlo", que era el meu barber, situada en el carrer principal del poble, vora el casino de l´amo En Montserrat, i dues a la Plaça, la des "barber Botó", i la de l´amo En Toni "Madó".
Es "barber Botó" casat amb la padrina "Monseriva" tengué tres fills, en Sebastià que era el major i el segon, en Miquel. En Biel el més petit, ara pare del president Bauzá, havia nascut el 37, el mateix any que el meu germà Miquel. Una família ben serverina...de tota la vida ja que, pel fet de ser el pare i els fills barbers, compartien de debò la vida del notro poble.
Ben prest en Biel, pare del president, mostrà afició a la música i començà a tocar el clarinet, incorporant-se des de ben jovenet a la banda de música del poble. És com si encara el ves formant part d´aquella banda que dirigia des d´anys enrera Mestre Lluis. Ahir estava mirant la fotografia de l´escola i el mestre Montserrat que, entre moltes altres d´aquell Son Servera, vaig incloure en el meu llibre "Mirall de la Mèmoria". Son Servera 1940-1950 . Els qui tenguin ocasió de mirar la foto veuran que el nin de cara tímida i recollida, el que més prop està del mestre, és precisament el pare del president, en Biel "Botó", que a les hores tendria deu o onze anys.
Quan en Biel "Botó" tengué l'edat de fer el servei militar, i aprofitant que sabia tocar el clarinet, s´incorporà com a músic a una banda militar de Madrid, on es va casar amb la que després seria la mare de José Ramón. D´aquí li ve la cama forastera al que ara és el president de Balears.
Quan vaig veure el cartellet a la plaça del Marcat, diumenge al vespre i em vengué a la memòria es "barber Botó", no vaig poder deixar de demanar-me:¿És que el president Bauzá ha perdut la memòria? ¿Què pensaria el seu padrí - es "barber Botó"- veient que unes 30, 40 o 50.000 persones de Mallorca reclamen al seu nét que no oblidi els seus origens, les seves arrels, la terra del seu pare?
Aquest mateix vespre algú amic que havia participat també a la manifestació per la Llengua, m´escrigué un missatge de mòbil, on deia: "El que reivindicam és la Llengua amb la qual ens han estimat i hem après a estimar, la llengua amb la qual avui ens estimen i estimam".
I...per si de cas Déu existeix, vaig voler acabar el dia amb una pregaria:"Deu meuet, tornau-li al president Bauzá la memòria que sembla que està perdent, vos ho deman per favor, ja que de la seva amnèsia tots n´arribarem a pagar un preu molt alt".
I pel balcó de ca meva mirant la lluna que començava a ser de quart creixent, vaig voler entendre que Déu m´havia escoltat...
dijous, 29 de març del 2012
dimecres, 28 de març del 2012
dilluns, 26 de març del 2012
EL GOVERN NO SE N'ADONA...!
EL PRESIDENT DEL GOVERN NO CANVIARÀ LA LINIA PRESA EN POLÍTICA LINGÜÍSTICA PERQUÈ LA CIUTADANIA JA ES VA MANIFESTAR A LES URNES.
SE'N VAL BARRA!
A VEURE SI A LA PROPERA CONVOCATÒRIA ELECTORAL DIU EL MATEIX.
ENS GOVERNEN ELS ANTICATALANISTES
Actualment el govern presidit pel senyor Bauzà està mostrant un anticatalanisme radical. Amb diverses excuses volen arraconar el català com a llengua d'ús públic i a l'ensenyament.
La primera mesura és no exigir el coneixement del català per accedir a llocs públics.
La segona serà permetre que els pares elegeixin la llengua d'estudi dels seus fills.
Front això, que no és més que un principi, cal actuar.
Fins ara s'han duit a terme dues accions importants:
1. Vaga de fam de Jaume Bonet de Jubilats per Mallorca que ja dura 26 dies, a la qual ahir vespre es va afegir Bartomeu Amengual.
2. Manifestació multitudinària en contra de la política lingüística del govern Bauzà, realitzada el diumenge dia 25 de març a Palma (Plaça Espanya al Consulat): hi assistiren prop de 50.000 persones.
Què més es pot fer?
diumenge, 25 de març del 2012
SOCIOLOGIA DEL CATALÀ
En relació a l'ús del català a les Illes Balears cal fer algunes precisions:
1. Un percentage reduït de persones (més de les que voldríem) és contrària a l'ús del català. En més detall, aquest apartat inclou:
- Aquelles persones que són castellano-parlants i que no parlen ni escriuen el català, ni pensen que això tengui cap interés, ni per a ells, ni pels seus fills, ni per ningú.
- Aquelles persones que són castellano-parlants però que coneixen el català escrit i això no obstant, no manifesten interès per aprendre res més del català. Normalment parlen castellà als familiars i amics. Són contràries a l'ús del català en públic.
- Aquelles persones que són billíngües d'aprenentaje però sempre parlen i escriuen en castellà. Generalment mantenen una actitud negativa amb l'ús del català.
- Aquelles persones que són d'aquí, a vegades de segona generació i que, tot coneixent les dues llengues, prefereixen el castellà. Són contràries a l'ús del català.
- Aquelles persones que són d'aquí, generacions enrera, de tota la vida, i que són contràries a l'ús del català en públic.
- Aquelles persones que rebutgen l’ús del català per motius diversos de difícil classificació.
2. Aquelles persones bilíngües que parlen mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterí, però que no creuen que és la mateixa llengua que el català i rebutgen aquest nom i tot allò que comporta.
3. Un percentatge alt de persones que són indiferents a l'ús del català. Ho accepten com a fet però generalment parlen en castellà o només fan ús del català quan no queda més remei. En més detall, aquest col·lectiu inclou:
- Aquelles persones castellano-parlants que no s'oposen al fet del català però es desinteressen pel seu ús.
- Aquelles persones bilíngües que sempre que poden parlen en castellà. No s'esforcen pel català ni mourien un dit per aquest tema.
- Aquelles persones de parla catalana que han estat educades en castellà i que giren a la llengua castellana sempre que tenen ocasió.
4. Finalment hi un percentatge alt però insuficient de persones que estan a favor de l’ús del català en l’ambit públic. Aquest col·lectiu el formen:
- Persones catalano parlants o bilíngües, nascudes aquí o vengudes de fora, que reconeixen el fet lingüistic de les Illes Balears i que actuen amb coherència.
- Persones catalano parlants o bilíngües, nascudes aquí o vengudes de fora, que no tenen del tot clar el fet lingüístic però tenen una actitud favorable a l’ús de la llengua catalana.
A tot això cal afegir les persones vingudes de fora que no saben el català i a vegades tampoc el castellà i que no participen de una valoració del fet lingüístic.
Aquest és un esquema improvisat de la situació sociolingüística de les Illes Balears que ha de ser completada amb dades més exactes o precises.
dissabte, 24 de març del 2012
ILLES CATALANES DE TOT COR
La polèmica sobre l'ús del català a les Illes Balears no ha fet més que començar perquè és un problema antic mai resolt satisfactòriament.
D'uns anys ençà s'havia arribat a una situació d'una relativa normalitat, de manera especial en relació a l'ensenyament, ja que tots els governs de Balears des de l'autonomia (1982) havien impulsat l'ús del català de manera més o menys efectiva. De mica en mica s'anava avançant.
Ara les coses poden canviar radicalment.
I això perquè passa així?
D'uns anys ençà s'havia arribat a una situació d'una relativa normalitat, de manera especial en relació a l'ensenyament, ja que tots els governs de Balears des de l'autonomia (1982) havien impulsat l'ús del català de manera més o menys efectiva. De mica en mica s'anava avançant.
Ara les coses poden canviar radicalment.
I això perquè passa així?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)