SOCIOLOGIA DEL CATALÀ

En relació a l'ús del català a les Illes Balears cal fer algunes precisions:

1. Un percentage reduït de persones (més de les que voldríem) és contrària a l'ús del català. En més detall, aquest apartat inclou:

• Aquelles persones que són castellano-parlants i que no parlen ni escriuen el català, ni pensen que això tengui cap interés, ni per a ells, ni pels seus fills, ni per ningú.
• Aquelles persones que són castellano-parlants però que coneixen el català escrit i això no obstant, no manifesten interès per aprendre res més del català. Normalment parlen castellà als familiars i amics. Són contràries a l'ús del català en públic.
• Aquelles persones que són billíngües d'aprenentaje però sempre parlen i escriuen en castellà. Generalment mantenen una actitud negativa amb l'ús del català.
• Aquelles persones que són d'aquí, a vegades de segona generació i que, tot coneixent les dues llengues, prefereixen el castellà. Són contràries a l'ús del català.
• Aquelles persones que són d'aquí, generacions enrera, de tota la vida, i que són contràries a l'ús del català en públic.
• Aquelles persones que rebutgen l’ús del català per motius diversos de difícil classificació.

2. Aquelles persones bilíngües que parlen mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterí, però que no creuen que és la mateixa llengua que el català i rebutgen aquest nom i tot allò que comporta.

3. Un percentatge alt de persones que són indiferents a l'ús del català. Ho accepten com a fet però generalment parlen en castellà o només fan ús del català quan no queda més remei. En més detall, aquest col·lectiu inclou:

• Aquelles persones castellano-parlants que no s'oposen al fet del català però es desinteressen pel seu ús.
• Aquelles persones bilíngües que sempre que poden parlen en castellà. No s'esforcen pel català ni mourien un dit per aquest tema.
• Aquelles persones de parla catalana que han estat educades en castellà i que giren a la llengua castellana sempre que tenen ocasió.

4. Finalment hi un percentatge alt però insuficient de persones que estan a favor de l’ús del català en l’ambit públic. Aquest col·lectiu el formen:

• Persones catalano parlants o bilíngües, nascudes aquí o vengudes de fora, que reconeixen el fet lingüistic de les Illes Balears i que actuen amb coherència.
• Persones catalano parlants o bilíngües, nascudes aquí o vengudes de fora, que no tenen del tot clar el fet lingüístic però tenen una actitud favorable a l’ús de la llengua catalana.

A tot això cal afegir les persones vingudes de fora que no saben el català i a vegades tampoc el castellà i que no participen de una valoració del fet lingüístic.

Aquest és un esquema improvisat de la situació sociolingüística de les Illes Balears que ha de ser completada amb dades més exactes o precises.