ILLES CATALANES DE LA MEDITERRÀNIA
dissabte, 31 de març del 2012
POL·LEMICA DELS LLAÇOS
El Govern no troba res sancionable en el vídeo de l’IES Marratxí
Bosch reconeix que s’enregistrà fora de les hores de classe i que els alumnes hi participaren de manera voluntària. Educació no sap què ha de fer amb els llaços pel català que ara s’han penjat a l’interior dels centres...
divendres, 30 de març del 2012
GLOSA
Quin Govern!
Ganes de tocar els coll...!
En bon mallorquí, empreny...
Sempre ha lluït la senyera
i sempre hem cantat cançons.
Heu errat tant les messions
qu'haurem d'assumir els fracassos.
És que ja han de tenir nassos
per voler governar així.
TAMMATEIX ni tenim fi...
en penjar-nos més, de llaços.
...Gràcies per transmetre´ns la llengua!
Idò, això conta un serverí...
"José Ramón Bauzá: es nét des "barber Botó"
Tornant a casa després de la Manifestació per la Llengua, veièrem damunt un contenidor de la plaça del Marcat un cartellet que algú degué deixar allà per fer més ampla la ressonància del seu crit. Deia així:
¨Padrins, padrines
Gràcies per transmetre´ns
la llengua"
I... de sobte, sense jo esperar-ho, em vengué a la memòria el padri del president J.R.Bauzá, que en aquell Son Servera dels anys 40 anomenàvem "es barber Botó". En el poble hi havia tres barberies: la de l´amo En Sebastià "Perlo", que era el meu barber, situada en el carrer principal del poble, vora el casino de l´amo En Montserrat, i dues a la Plaça, la des "barber Botó", i la de l´amo En Toni "Madó".
Es "barber Botó" casat amb la padrina "Monseriva" tengué tres fills, en Sebastià que era el major i el segon, en Miquel. En Biel el més petit, ara pare del president Bauzá, havia nascut el 37, el mateix any que el meu germà Miquel. Una família ben serverina...de tota la vida ja que, pel fet de ser el pare i els fills barbers, compartien de debò la vida del notro poble.
Ben prest en Biel, pare del president, mostrà afició a la música i començà a tocar el clarinet, incorporant-se des de ben jovenet a la banda de música del poble. És com si encara el ves formant part d´aquella banda que dirigia des d´anys enrera Mestre Lluis. Ahir estava mirant la fotografia de l´escola i el mestre Montserrat que, entre moltes altres d´aquell Son Servera, vaig incloure en el meu llibre "Mirall de la Mèmoria". Son Servera 1940-1950 . Els qui tenguin ocasió de mirar la foto veuran que el nin de cara tímida i recollida, el que més prop està del mestre, és precisament el pare del president, en Biel "Botó", que a les hores tendria deu o onze anys.
Quan en Biel "Botó" tengué l'edat de fer el servei militar, i aprofitant que sabia tocar el clarinet, s´incorporà com a músic a una banda militar de Madrid, on es va casar amb la que després seria la mare de José Ramón. D´aquí li ve la cama forastera al que ara és el president de Balears.
Quan vaig veure el cartellet a la plaça del Marcat, diumenge al vespre i em vengué a la memòria es "barber Botó", no vaig poder deixar de demanar-me:¿És que el president Bauzá ha perdut la memòria? ¿Què pensaria el seu padrí - es "barber Botó"- veient que unes 30, 40 o 50.000 persones de Mallorca reclamen al seu nét que no oblidi els seus origens, les seves arrels, la terra del seu pare?
Aquest mateix vespre algú amic que havia participat també a la manifestació per la Llengua, m´escrigué un missatge de mòbil, on deia: "El que reivindicam és la Llengua amb la qual ens han estimat i hem après a estimar, la llengua amb la qual avui ens estimen i estimam".
I...per si de cas Déu existeix, vaig voler acabar el dia amb una pregaria:"Deu meuet, tornau-li al president Bauzá la memòria que sembla que està perdent, vos ho deman per favor, ja que de la seva amnèsia tots n´arribarem a pagar un preu molt alt".
I pel balcó de ca meva mirant la lluna que començava a ser de quart creixent, vaig voler entendre que Déu m´havia escoltat...
dijous, 29 de març del 2012
dimecres, 28 de març del 2012
dilluns, 26 de març del 2012
EL GOVERN NO SE N'ADONA...!
EL PRESIDENT DEL GOVERN NO CANVIARÀ LA LINIA PRESA EN POLÍTICA LINGÜÍSTICA PERQUÈ LA CIUTADANIA JA ES VA MANIFESTAR A LES URNES.
SE'N VAL BARRA!
A VEURE SI A LA PROPERA CONVOCATÒRIA ELECTORAL DIU EL MATEIX.
ENS GOVERNEN ELS ANTICATALANISTES
Actualment el govern presidit pel senyor Bauzà està mostrant un anticatalanisme radical. Amb diverses excuses volen arraconar el català com a llengua d'ús públic i a l'ensenyament.
La primera mesura és no exigir el coneixement del català per accedir a llocs públics.
La segona serà permetre que els pares elegeixin la llengua d'estudi dels seus fills.
Front això, que no és més que un principi, cal actuar.
Fins ara s'han duit a terme dues accions importants:
1. Vaga de fam de Jaume Bonet de Jubilats per Mallorca que ja dura 26 dies, a la qual ahir vespre es va afegir Bartomeu Amengual.
2. Manifestació multitudinària en contra de la política lingüística del govern Bauzà, realitzada el diumenge dia 25 de març a Palma (Plaça Espanya al Consulat): hi assistiren prop de 50.000 persones.
Què més es pot fer?
diumenge, 25 de març del 2012
SOCIOLOGIA DEL CATALÀ
En relació a l'ús del català a les Illes Balears cal fer algunes precisions:
1. Un percentage reduït de persones (més de les que voldríem) és contrària a l'ús del català. En més detall, aquest apartat inclou:
- Aquelles persones que són castellano-parlants i que no parlen ni escriuen el català, ni pensen que això tengui cap interés, ni per a ells, ni pels seus fills, ni per ningú.
- Aquelles persones que són castellano-parlants però que coneixen el català escrit i això no obstant, no manifesten interès per aprendre res més del català. Normalment parlen castellà als familiars i amics. Són contràries a l'ús del català en públic.
- Aquelles persones que són billíngües d'aprenentaje però sempre parlen i escriuen en castellà. Generalment mantenen una actitud negativa amb l'ús del català.
- Aquelles persones que són d'aquí, a vegades de segona generació i que, tot coneixent les dues llengues, prefereixen el castellà. Són contràries a l'ús del català.
- Aquelles persones que són d'aquí, generacions enrera, de tota la vida, i que són contràries a l'ús del català en públic.
- Aquelles persones que rebutgen l’ús del català per motius diversos de difícil classificació.
2. Aquelles persones bilíngües que parlen mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterí, però que no creuen que és la mateixa llengua que el català i rebutgen aquest nom i tot allò que comporta.
3. Un percentatge alt de persones que són indiferents a l'ús del català. Ho accepten com a fet però generalment parlen en castellà o només fan ús del català quan no queda més remei. En més detall, aquest col·lectiu inclou:
- Aquelles persones castellano-parlants que no s'oposen al fet del català però es desinteressen pel seu ús.
- Aquelles persones bilíngües que sempre que poden parlen en castellà. No s'esforcen pel català ni mourien un dit per aquest tema.
- Aquelles persones de parla catalana que han estat educades en castellà i que giren a la llengua castellana sempre que tenen ocasió.
4. Finalment hi un percentatge alt però insuficient de persones que estan a favor de l’ús del català en l’ambit públic. Aquest col·lectiu el formen:
- Persones catalano parlants o bilíngües, nascudes aquí o vengudes de fora, que reconeixen el fet lingüistic de les Illes Balears i que actuen amb coherència.
- Persones catalano parlants o bilíngües, nascudes aquí o vengudes de fora, que no tenen del tot clar el fet lingüístic però tenen una actitud favorable a l’ús de la llengua catalana.
A tot això cal afegir les persones vingudes de fora que no saben el català i a vegades tampoc el castellà i que no participen de una valoració del fet lingüístic.
Aquest és un esquema improvisat de la situació sociolingüística de les Illes Balears que ha de ser completada amb dades més exactes o precises.
dissabte, 24 de març del 2012
ILLES CATALANES DE TOT COR
La polèmica sobre l'ús del català a les Illes Balears no ha fet més que començar perquè és un problema antic mai resolt satisfactòriament.
D'uns anys ençà s'havia arribat a una situació d'una relativa normalitat, de manera especial en relació a l'ensenyament, ja que tots els governs de Balears des de l'autonomia (1982) havien impulsat l'ús del català de manera més o menys efectiva. De mica en mica s'anava avançant.
Ara les coses poden canviar radicalment.
I això perquè passa així?
D'uns anys ençà s'havia arribat a una situació d'una relativa normalitat, de manera especial en relació a l'ensenyament, ja que tots els governs de Balears des de l'autonomia (1982) havien impulsat l'ús del català de manera més o menys efectiva. De mica en mica s'anava avançant.
Ara les coses poden canviar radicalment.
I això perquè passa així?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)